Delta de l’Ebre

El Delta de l’Ebre ens ofereix un marc de naturalesa incomparable, únic i singular. Un paisatge d’una gran riquesa biològica que reuneix una diversitat de flora i fauna, d’un valor incalculable. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de les terres catalanes i representa un enclavament de vital importància dins les zones humides de la Mediterrània. La seva riquesa biològica contrasta amb la profunda humanització i transformació agrícola d’una gran part de la seva superfície. A fi de fer possible l’harmonia entre els valors naturals de la zona i la seva explotació per part dels humans, i a instàncies dels seus habitants, la Generalitat va constituir el 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre. La seva importància és reconeguda a escala internacional pels màxims organismes especialitzats.

El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l’hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu), dominen la fisonomia del Delta. En la seva part litoral trobem un dels paisatges més atractius de la Mediterrània.
Grans llacunes envoltades per canyars i jonqueres. En la part perifèrica trobem grans extensions de sòls salins amb llargues i desertes platges.
L’agricultura és una de les grans bases econòmiques actuals del Delta, amb un predomini clar de l’arròs (més de 20.000 ha i la pràctica producció total d’aquest cereal a Catalunya). L’horta i els arbres fruiters ocupen petites superfícies. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les Cambres Arrosseres.

La pesca és també una activitat fonamental, ja que l’aportació de nutrients per part del riu Ebre, afavoreix els ports de Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, l’Ametlla de Mar i Vinaròs. La pesca en les llacunes és una activitat ancestral que empra aparells i arts tradicionals.