Delta de l’Ebre

Un parc natural de 320 km²

El Delta de l’Ebre fa uns 320 km² i és l’hàbitat aquàtic més extens de les terres catalanes. És una peça clau entre les zones humides de la Mediterrània, amb una gran diversitat de flora i fauna.

Bona part del territori està transformat per l’agricultura. Per fer compatibles els valors naturals i l’activitat humana, i a petició dels mateixos habitants, la Generalitat va crear el Parc Natural del Delta de l’Ebre el 1983. Avui el reconeixen els principals organismes internacionals especialitzats.

Un paisatge que canvia amb les estacions

La terra és completament plana. Hi dominen els arrossars, que canvien al llarg de l’any: terrosos a l’hivern, inundats a la primavera i verds a l’estiu.

A la costa hi ha grans llacunes envoltades de canyissars i jonqueres i, als extrems, grans extensions de sòls salins amb platges llargues i desertes.

Arròs i pesca

L’arròs és el cultiu principal: més de 20.000 hectàrees i pràcticament tota la producció de Catalunya. L’horta i els fruiters ocupen poca superfície, i les cooperatives agrícoles, sobretot les Cambres Arrosseres, hi tenen un paper molt important.

La pesca és l’altra gran activitat. Els nutrients que aporta l’Ebre afavoreixen els ports de Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, l’Ametlla de Mar i Vinaròs. A les llacunes encara es pesca amb arts i aparells tradicionals.